Festa familiar per celebrar l’arribada d’en Dimitri a París. La Fàtima ha viatjat expressament a la ciutat francesa per a aquest esdeveniment. Parlen del futur, dels seus projectes... De sobte sona el telèfon. És la Marina des de Moscou...

La Fàtima va contestar:

- Digui? Si? Què mana?

- Hola, sóc la Marina, l’amiga d’en Dimitri. Està amb tu? Me’l pots passar?

- Si.

La Fàtima li va passar el telèfon a en Dimitri, que estava sorprès. Es preguntava perquè la seva amiga la trucava:

- Marina? Hola?

- Hola Dimitri! Et tinc que explicar una cosa importantíssima! – va dir la Marina amb una veu molt alegre – la màfia russa m’ha raptat i estic en una habitació molt fosca sense ventilació i no puc sortir!

- Però... però... Què ha passat?! Per què?!

- Que no cap de mongeta! Que es broma home!

- Bufff... M’has ben espantat, ja estava suant la gota gorda.

- Però hi ha una cosa que si és veritat i que et tinc que explicar... Estic embarassada, i és de tu.

- Què???!!! De mi???!!! Però com ha pogut succeir???!!! No ho entenc!

- Doncs ara a veure com li dius a la teva xicota això...

- AAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAH! Es posarà com una moto! Em matarà! Només ens queda una opció... Avorta! Però JA!

- Ni pensar-ho! Tinc un bebè al ventre i penso donar a llum, i més val que m’ajudis a criar-lo!

- Però què coi dius Marina?! Estàs boja o què?

- ...

La Marina va penjar el telèfon. En Dimitri es va quedar de pedra.

En Dimitri, desesperat, li va enviar 20 missatges via WhatsApp. Eren les 16:40. La Marina es va connectar durant 2 minuts, però havent passat aquest temps, va passar d’estar en línia a posar “últ. vegada avui a les 16:42”. El pobre noi es va posar tant nerviós que es va desmaiar. Estava al lavabo amb la porta tancada. Els demés estaven al menjador escoltant música reggaeton amb els altaveus de la Fàtima a tot volum. Després d‘una hora, en Dimitri va despertar, però al recordar lo succeït, li va donar un infart. Ningú es va adonar de que feia 1 hora que no sortia del lavabo. Per això, ningú el va poder salvar i va morir.

La Marina es va posar a pensar “Ai que bé, tindré un bebè!” “El meu estimat carinyet Dimitri m’ajudarà a criar-lo!”. Estava molt contenta, però pobre dona, no sabia que el seu “estimat carinyet” havia mort per culpa seva!

La Marina estava al sofà de casa relaxada i contenta quan, de cop i volta, van picar a la seva porta:

- Toc toc!

- Qui és?

- El carter! Porto pizza!

- Mmmm! Pizza! Passa carter!

La Marina va obrir la porta, però per la seva sorpresa era un senyor que portava a la americana el símbol de la màfia italiana. Ella, alarmada, va preguntar:

- Què feu la vostra màfia aquí?! Jo sóc innocent! No he fet res!

- Ja, però hem vingut per traficar diners aquí a Rússia amb la màfia local i hem vist que als carrers de Moscou està ple de cartells on posa “Heu de matar a la Marina, és una criminal!” amb la teva direcció, i mira, per passar l’estona hem decidit venir a matar-te – va dir el mafiós italià amb un somriure.

- AAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAH! Auxili! Ajudeu-me veïns!

No hi havia ni un sol veí en el bloc de pisos on vivia la Marina, tots havien estat convidats al sopar anual de russos psicòpates, que se celebrava a les afores de Moscou.

L’italià va dir:

- Digues les teves últimes paraules que ningú recordarà.

- D’acord... Lo important és participar! – va exclamar la Marina amb un somriure.

Acte seguit, el mafiós va agafar una destrar i li va partir el crani per la meitat. Evidentment la Marina no va sobreviure. El senyor de la màfia italiana va pensar “Em ve de gust rematar-la” i va agafar un ganivet i va apunyalar a la Marina, només per passar l’estona. Després d’uns minuts va dir “Ha estat un plaer senyoreta”, i va marxar del pis.